Casados

Casados regulares e irregulares 
Son casados o pliegos regulares el folio, el cuarto, el octavo, el dicciseisavo y el treintaidosavo, es decir, aquéllos en que las páginas se suceden en el lanzado consecutivamente.

Casados o pliegos irregulares son los que requieren un plegado diverso, o también, son pliegos regulares a los que se añaden otras hojas. Estas pueden ir encajadas o pegadas y se llaman encartes.

Esto sucede cuando es irregular el número de páginas de un libro o de un pliego, o sea, cuando suma o queda un resto de 6, 10, 12 y14 páginas. Se forman de este modo:

Generalmente, el folio y también el cuarto, cuando se imprimen en papel delgado no forman un pliego separado. Se encajan en otro pliego, que suele ser preferentemente el penúltimo del libro. Ordinariamente, la signatura de mayor número de páginas se encaja dentro de la que tiene menos.


CLASES DE CASADOS
Pliegos normales 
Se llaman pliegos normales los que siguen el orden regular de superposición, o sea, cuando puestos uno a continuación del otro quedan todas las páginas por el orden correlativo de sus folios.

Ejemplo de pliegos corrientes

Ejemplos de pliegos corrientes.
Es casado embuchado cuando una o más signaturas se intercala dentro de otra, a fin de que se puedan coser a la vez.

Para ordenar las páginas de los pliegos que deben ser encajados se procede como sigue: sabiendo el número total de páginas que hace el librito, se divide por el número de páginas que cada pliego debe tener, y el cociente nos indicará el número de pliegos. Luego se agrupan las cuatro, ocho o dieciséis páginas primeras del librito con las cuatro, ocho o dieciséis últimas para formar el primer pliego -según éste sea de ocho, dieciséis o treinta y dos páginas-. En el segundo pliego entrarán las cuatro, ocho o dieciséis páginas siguientes con las cuatro, ocho, o dieciséis penúltimas, y así sucesivamente se forman los pliegos con la mitad de sus páginas delanteras y, la otra mitad de las posteriores. En la práctica la numeración se pone después de haber intercalado las signaturas, numerándolas como si fuese una sola: extendiendo luego los pliegos doblados, tendremos el lanzado de cada uno.

Ejemplo de pliegos embuchados o encajados

Lineas de corte de sangrado y de registro

TextWrangler

Es tracta d'un editor avançat que reuneix tot el necessari per facilitar la composició de codi font en diversos llenguatges de programació. En concret, TextWrangler proporciona coloració de sintaxi per HTML/XHTML, XML, PHP, Javascript, Perl, Python, Ruby, Lua, Java, ANSI C, C++ i Objective-C.

Ofereix diverses funcions basades en expressions regulars. Una d'elles, buscar i reemplaçar, resulta molt pràctica per editar fitxers de dades emmagatzemades en text pla. TextWrangler també permet comparar fitxers i unir les diferències en un altre. A més, és compatible amb les expressions regulars de PERL.

TextWrangler s'integra amb Xcode com a editor extern i suporta AppleScript. Inclou un menú Shebang ! que proporciona accés directe als ambients de script d'UNIX. Els fitxers elaborats amb TextWrangler es poden guardar en els formats de final d'arxiu de Mac, Unix, DOS i Unicode.

Per Mac 10.4 o posterior. Els usuaris de Mac US X Panther (10.3.5) han de descarregar TextWrangler 2.1.3.

DreamWeaver m2c05w01

Avui a la classe de C5 hem fet un exercici provant algunes de les eïnes del DreamWeaver com son: l'ancla, vincular les imatges i fer zones sensibles a les imatges.

eïna ancla

Les ancles es poden possar a qualsevol lloc de la web, com per exemple aquí:

Les ancles ens serviran per despres vincular l'imatge al lloc de la pàgina web on vols que et porti.

Per poder vincular les imatges amb el text de la web, per a que quan fem clic al lloc que volguem dins de la imatge ens porti a l'apartat del text que li hem manat, farem zones sensibles a la imatge amb qualsevol de les eïnes "zona interactiva circular, rectangular o polígonal":Les trobarem a "Ventana" --> "Propiedades" una vegada haguem fet una zona sensible, li donem a la mirilla on diu "vínculo"sortira una flexeta que acompañarà al punter, fem clic a l'ancla on volem que es vinculi i ja ho tenim.

HTML

HTML, («llenguatge de marcat d'hipertext»), fa referència al llenguatge de marcat predominant per a l'elaboració de pàgines web que s'utilitza per descriure i traduir l'estructura i la informació en forma de text, així com per complementar el text amb objectes tals com a imatges. L'HTML s'escriu en forma de «etiquetes», envoltades per claudàtors angulars (<,>). HTML també pot descriure, fins a un cert punt, l'aparença d'un document, i pot incloure un script (per exemple Javascript), el qual pot afectar el comportament de navegadors web i altres processadors d'HTML.

Codis HTML:

<b>	negreta
<i>	cursiva
<u>	subratllat
<strike>	taxat
<s>	strong
<br>	per fer un intro
&nbsp	espai
<hr>	fil·let (regla horitzontal)
%20	eequivalent a espai
<img src="http://...">	posar una imatge a la web
<font color="red">	cambiar el color de la lletra
<font color="#ff33cc" size="7" face="Arial">	modificar color, tamany i estil de la font
<h1>	títol
<h2>	subtítol
<h3>	subtítol del subtítol
<head>	encapçalat
<tittle>	títol
<meta>	etiquetes
<meta name="description" conent="La meva web">	etiqueta de la web
<meta name="author" content="Mogrino Grino">	autor de la web
<meta charset="UTF-8">	codificació de text que vols que utilitzi la web
<a	anclatge (hipervincle)

Formats de paper

La secció àuria

La raó àuria, secció àuria o divina proporció és la relació que guarden dos segments a i b (o per extensió, la que guarden dues quantitats a i b) si entre el total i el segment major hi ha la mateixa relació que entre el segment major i el segment menor, o, en altres paraules, si el tot és al segment major igual que el major és al segment menor. Anomenant a al segment (o nombre) major i b al menor, la formulació matemàtica de la definició es pot escriure com:
El quocient d'aquestes dues quantitats resulta ser un nombre irracional conegut com a nombre auri o nombre d'or, i designat habitualment per la lletra grega Φ o φ (fi) en honor a Fídies, escultor i arquitecte grec del Partenó, o menys freqüentment amb τ (tau):

Les formes definides amb la raó àuria han estat molt sovint considerades estèticament agradables en la cultura d'occident, de manera que la proporció divina s'ha usat freqüentment al llarg de la Història en l'art i el disseny. Òbviament, també s'ha usat la inversa de la raó àuria Φ-1. A vegades s'utilitza la fi minúscula (φ) per aquest valor quan s'utilitza la majúscula per l'anterior.

Però la raó àuria també és coneguda perquè la trobem a la natura, i és possiblement el fet que aparegui en els llocs més insospitats, conjuntament amb una sèrie de curioses propietats matemàtiques, el que ha fet que rebés la qualificació (metafòrica) de "proporció divina".


Triangle d'or

Els triangles d'or són aquells triangles isòsceles els costats dels quals estan en raó àuria. N'hi ha de dos tipus: els que , que són acutangles i els que , que són obtusangles. Aquests últims sovint són també anomenats triangles d'argent, però no tenen res a veure amb el nombre d'argent (que no té res a veure amb φ, l'invers de Φ).

Triangles d'or

Els triangles d'or tenen dos angles de 72º i un de 36º; els triangles d'argent tenen dos angles de 36º i un de 108º. Aquests són els mateixos angles que apareixen també en el pentàgon regular i el pentacle, on no és sorprenent de retrobar els triangles d'or i la raó àuria.

Demostració: En la figura de l'esquerra, es pot veure com el triangle ABD és semblant al triangle BCA ja que els dos són isòsceles i tenen un angle en comú. Així, els angles ABD i ACB són iguals. La raó de semblança és, per construcció dels triangles 1/Φ. Llavors, el segment AD mesura 1/Φ.

Com que el nombre d'or verifica la igualtat

el segment DC mesura 1, de manera que el triangle BCD és isòsceles i els angles DCB i DBC són iguals. Per tant, com que DCB i ACB són iguals, ABD i DBC són iguals i DB marca la bisectriu de l'angle ABC. Atès que la suma dels angles d'un triangle val 180°, els valors dels angles és de 36° pels més aguts (la cinquena part d'un angle pla) i de 72º pels més oberts, (dues cinquenes parts de l'angle pla o una cinquena part d'un angle complet).

Curiosament, el nombre d'or el podem trobar també en la naturalesa, de vegades en llocs insospitats:

En cada rusc d'abelles, la relació entre el nombre de mascles i de femelles.

En la disposició dels pètals de les flors (Anomenat Llei de Ludwig en botànica)

En la relació entre els nervis del tall d'una fulla.

En la disposició de les fulles de moltes plantes, formant una espiral ascendent (les fulles se separen per un angle de 137º 30′ i 28″, angle relacionat amb el nombre d'or), cosa que els permet captar la llum solar sense tapar-se les unes a les altres (es creu que això és degut al fet que el nombre d'or és el nombre irracional que triga més a convergir i, per tant, l'efecte que crea aquest angle és precisament el d'evitar que mai les fulles se superposin completament).

En la relació entre els diàmetres contigus de les pipes de girasol

En l'espiral dels cargols "nautilus", que són espirals d'or, logarítmiques.

En les espirals d'una pinya.

En alguns quasicristalls com el de l'aliatge de zinc, magnesi i holmi, que formen un dodecaedre regular. No és el cas dels cristalls de pirita dodecaèdrics (piritoedres), en que les cares són pentàgons amb quatre costats iguals i un de diferent, i la figura resultant té la simetria del tetraedre, anomenada Th (3*2), i no pas pentagonal.

Algunes d'aquestes aparicions poden arribar-se a explicar mitjançant les successions recurrents o les propietats geomètriques de la cristal·lització. D'altres però, són aparicions més misterioses.